Propuesta: sintetizar los puntos esenciales de la media literacy (que se aplica y se ha construido para los medios audiovisuales convencionales, como es la televisión) y comparar, punto por punto, su aplicabilidad a los nuevos formatos audiovisuales en Internet (videos, contenidos, que podremos encontrar en distintas plataformas, y podríamos delimitar, para establecer una muestra de análisis, debido el inmenso alcance de los contenidos que circulan por las redes.
Para precisar más, incluso se podría delimitar un tipo de contenidos, p.ej. el formato noticias, o el formato reportaje, o el formato series (juveniles, infantiles, etc..).
El método de análisis puede ser tan simple como queramos: mi propuesta sería hacer un resumen de los puntos fundamentales que se aplican al análisis de la media literacy para los formatos televisivos clásicos, y mirar qué puntos son aplicables igualmente a los contenidos que circulan por las redes, cuáles se tienen que adaptar, y cuáles no son aplicables, y cuáles son nuevos.
Propuesta para:
Os comunicamos que ya está completado el programa del IV Congreso
Internacional de Investigadores Audiovisuales. Os recordamos algunos links
que son de interés:
Fechas clave: http://congresoaudiovisual.uao.es/programa/fechas-clave/
Programa: http://congresoaudiovisual.uao.es/programa/ (ha confirmado
finalmente su asistencia D. Jaume Roures, grupo Mediapro)
Inscripción:
http://congresoaudiovisual.uao.es/inscripcion/formulario-de-inscripcion/
(Os recordamos que una cosa es la inscripción y otra cosa el pago; este se
podrá realizar hasta el día 20/09/2011
Hemos incorporado un programa cultural para el último día:
http://congresoaudiovisual.uao.es/inscripcion/programa-cultural/
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Investigacions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Investigacions. Mostrar tots els missatges
diumenge, 29 de maig del 2011
divendres, 20 de maig del 2011
Investigació del col·lectiu de llicenciats que no han trobat cap reina relacionada amb els seus estudis
L'objecte d'estudi és el col.lectiu de llicenciats que no han trobat feina relacionada amb els seus estudis; amb l'objectiu d'analitzar quins són els factors que han pogut condicionar la seva situació professional. El mètode d'anàlisi és molt senzill (però laboriós, en funció de quina mostra s'adopti. En tot cas, després parlaré de la mostra). El mètode d'anàlisi seria una combinació de qüestionaris, entrevistes en profunditat, grups de discussió, i el mètode delphy (en el cas que poguem accedir a 5 experts en pedagogia i experts en pedagogia i formació). Es definirà una selecció d'items a analitzar (es preguntaran una sèrie d'aspectes relacionats amb la formació, les expectatives, la preparació, la cerca de feina, les oportunitats de feina que han tingut, les condicions d'aquestes feines, el tipus de decisions que s'han près, els principals obstacles, etc...).
La mostra té una part fàcil, i una altra més difícil. La part fàcil és triar els grups de llicenciats, ja que Història, Polítiques, Sociologia, Dret, entre altres, són col.lectius de llicenciats molt més voluminosos que el percentatge de llicenciats que realment treballen an coses estretament relacionades amb la seva preparació.
La part més difícil serà com dins un determinat col.lectiu, accedir a un % representatiu de persones que reuneixin aquestes característiques i que no suposi un esviaix. Aquí ens faria falta suport del servei estadístic (segur que ho resolen fàcilment), però després, costarà posar en pràctica la recerca (enviar qüestionaris, seleccionar per fer grups, entrevistes, etc...)´. Això ho podrem contrastar amb dades oficials (les de l'IDESCAT, Agaur/Universitats, ja que tenen informes, penso que molt parcials, sobre el fenòmen, que mai s'ha analitzat des del punt de vista qualitatiu i social.
Entre els temes a analitzar, hi haurà un enfocament molt centrat en les aptituds, habilitts, competències, pràctica, productivitat, eficiència, etc... (com a valors que, en teoria, s'havien d'haver posat en pràctica durant els estudis, en el procés de recerca de feina, i en les feines que estiguin fent actualment.
Un estudi més ambiciós es podria plantejar investigar també els llicenciats que sí han trobat feines relacionades, i contrastar els motius, condicionants, aspectes relacionats amb la seva preparació, aspectes socials, etc...
Una investigació així oferiria dades molt valuoses tant per a les Universitats, però especialment, per conéixer quines són les necessitats de formació i preparació que realment ofereixen oportunitats de feina (ja que encaixen amb les competències, habilitats....) que demanen les empreses en sectors concrets i en un moment determinat, com l'actual.
Una de les línies d'observació estaria molt centrada en quin és el risc d'exclusió (bàsicament professional) d'un conjunt ampli de persones amb una formació (teòrica) que els habilita per a coses que no hauran tingut l'oportunitat de posar en pràctica; amb les consegüents conseqüències de tipus valoratiu (aspectes psicològics, sociològics, relacionats amb les seves motivacions, visió del món que els envolta, satisfaccions i insatisfaccions, etc..).
Penso que investigar-ho demanaria un equip ampli de persones. Si no, es podria fer una recerca preliminar, però arribar al fons d'aquest tema (si és que interessa arribar-hi) demanaria aconseguir realitzar moltes entrevistes (a persones que reuneixin les característiques que volem analitzar, i a experts), contrastar-les, i treure'n un bon grup de conclusions, útils i que permetrien tenir constància de què s'està fent bé i què no en l'àmbit de la formació.
Manel
La mostra té una part fàcil, i una altra més difícil. La part fàcil és triar els grups de llicenciats, ja que Història, Polítiques, Sociologia, Dret, entre altres, són col.lectius de llicenciats molt més voluminosos que el percentatge de llicenciats que realment treballen an coses estretament relacionades amb la seva preparació.
La part més difícil serà com dins un determinat col.lectiu, accedir a un % representatiu de persones que reuneixin aquestes característiques i que no suposi un esviaix. Aquí ens faria falta suport del servei estadístic (segur que ho resolen fàcilment), però després, costarà posar en pràctica la recerca (enviar qüestionaris, seleccionar per fer grups, entrevistes, etc...)´. Això ho podrem contrastar amb dades oficials (les de l'IDESCAT, Agaur/Universitats, ja que tenen informes, penso que molt parcials, sobre el fenòmen, que mai s'ha analitzat des del punt de vista qualitatiu i social.
Entre els temes a analitzar, hi haurà un enfocament molt centrat en les aptituds, habilitts, competències, pràctica, productivitat, eficiència, etc... (com a valors que, en teoria, s'havien d'haver posat en pràctica durant els estudis, en el procés de recerca de feina, i en les feines que estiguin fent actualment.
Un estudi més ambiciós es podria plantejar investigar també els llicenciats que sí han trobat feines relacionades, i contrastar els motius, condicionants, aspectes relacionats amb la seva preparació, aspectes socials, etc...
Una investigació així oferiria dades molt valuoses tant per a les Universitats, però especialment, per conéixer quines són les necessitats de formació i preparació que realment ofereixen oportunitats de feina (ja que encaixen amb les competències, habilitats....) que demanen les empreses en sectors concrets i en un moment determinat, com l'actual.
Una de les línies d'observació estaria molt centrada en quin és el risc d'exclusió (bàsicament professional) d'un conjunt ampli de persones amb una formació (teòrica) que els habilita per a coses que no hauran tingut l'oportunitat de posar en pràctica; amb les consegüents conseqüències de tipus valoratiu (aspectes psicològics, sociològics, relacionats amb les seves motivacions, visió del món que els envolta, satisfaccions i insatisfaccions, etc..).
Penso que investigar-ho demanaria un equip ampli de persones. Si no, es podria fer una recerca preliminar, però arribar al fons d'aquest tema (si és que interessa arribar-hi) demanaria aconseguir realitzar moltes entrevistes (a persones que reuneixin les característiques que volem analitzar, i a experts), contrastar-les, i treure'n un bon grup de conclusions, útils i que permetrien tenir constància de què s'està fent bé i què no en l'àmbit de la formació.
Manel
dimarts, 11 de gener del 2011
Publicidad
Índice
1)Introducción
2)
3)
4)
5)
Investigaciones sobre publicidad
1)Introducción
2)
3)
4)
5)
1)Introducción
2)
3)
4)
5)
Investigaciones sobre publicidad
1)Introducción
2)
3)
4)
5)
dimecres, 24 de novembre del 2010
dissabte, 27 de març del 2010
Cas nº 2
L'assumpte (o escàndol) Sokal: Sokal affair
Expliació del cas
Fonts d'informació: wikipedia, Wikipedia en anglès, impostures intel·lectuals, revista exacta, THM news, Berkeley, Jstor, Physics-nyu, H-net, BBC, Univ. Columbia, Bad Science (art. The Guardian), ERIC,TPM, etc...
Metodologia de l'anàlisi
Conclusions preliminars
dimecres, 10 de març del 2010
Ética y comunicación
Hablar de ética en comunicación es cada día más complicado, porque, para muchas personas,lo que le falta a los medios de comunicación es ética.
Empezamos esta sección con el análisis del libro "Buen trabajo" y con unas notas extraídas de unas declaraciones de Rosa maria Calaf en diciembre de 2009, con el título: "El negocio está desvirtuando la función social del periodismo". En esta sección se irán añadiendo artículos y referencias bibliográficas.
Declaraciones de Rosa María Calaf (*):
- Pregunta sobre cuáles son las estrategias de censura más habituales: "En las dictaduras, la forma habitual es el control físico, no te dejan mover por los sitios ni hablar con nadie sin su mermiso. Actualmente, también te sustraen los teléfonos móviles y el acceso a internet. Pero las democracias también intentan manipularte. Por ejemplo, con un exceso de información sobre determinados temas mientras te limitan mucho el acceso a otros temas. Esto hace que acabes hablando (se refiere a los periodistas) de lo que ellos quieren y no de lo que a ti quizás te interesaría tratar. Otra strategia muy utilizada, sobretodo en los paises de América latina, es el intento de hacerse amigo del periodista, con el típico "no nos haremos daño, no?"
- en relación al periodismo actual:
"La mercantilización ha cambiado el objetivo de la profesiión. La actual empresa no está interesada en la excelencia informativa, sino en ganar dinero. Han hecho del periodismo un negocio y se está desvirtuando su función social" - en relación a la función social de la comunicación:
"La función de los periodistas es ejercer un control sobre los poderes políticos y económicos, criticando lo que falla y alavando lo que se hace bien y, para esto, los medios tienen que ser independientes. Si las empresas informativas están supeditadas a la publicidad, mal vamos".
"la mercantilización está presente en todos los medios, en la televisión es más exagerada". (...) también se refiere a algunos casos de publicidad disfrazada de contenidos, como por ejemplo, cuando se habla en los telediarios de algunas películas de estrenos ("esto es publicidad disfrazada de cultura").
También se refiere a:
"que la sociedad deje de estar tan anestesiada y comience a comprender que cada vez está recibiendouna información de más mala calidad. Las personas deberían comprender que están siendo engañadas desde unos medios que cada vez los ven más como consumidores y menos como ciudadanos".
Relacionado con lo anterior, se le pregunta sobre la "desafeccón hacia los noticiarios":
"Esta desafección es un efecto buscado, la gente sabe que no está bien informada pero no hace nada para remediarlo. Es un problema de educación: si tu, desde la escuela, creas personas sin espíritu crítico a quienes sólo les interesa comprarse un Ipod, es mucho más fácil que después se traguen lo que se les pone sin quejarse".
- En relación al periodismo actual y el trabajo de los corresponsales:
"Para hacer el tipo de información superficial que se realiza actualmente, con tres personas de la cadena y local que relice las funciones de conductor y traductor es suficiente. Para hacer una información bien hecha, con su contextualización y su análisis, necesitaríamos más personas."
* publicadas en la Revista El Campus, nº 53, abril de 2010, páginas 20 a 23.
Índice de artículos y noticias relacionados:
1)título
2)título
3)título
4)título
5)título
6)título
7)título
8)título
9)título
10)título
Empezamos esta sección con el análisis del libro "Buen trabajo" y con unas notas extraídas de unas declaraciones de Rosa maria Calaf en diciembre de 2009, con el título: "El negocio está desvirtuando la función social del periodismo". En esta sección se irán añadiendo artículos y referencias bibliográficas.
Declaraciones de Rosa María Calaf (*):
- Pregunta sobre cuáles son las estrategias de censura más habituales: "En las dictaduras, la forma habitual es el control físico, no te dejan mover por los sitios ni hablar con nadie sin su mermiso. Actualmente, también te sustraen los teléfonos móviles y el acceso a internet. Pero las democracias también intentan manipularte. Por ejemplo, con un exceso de información sobre determinados temas mientras te limitan mucho el acceso a otros temas. Esto hace que acabes hablando (se refiere a los periodistas) de lo que ellos quieren y no de lo que a ti quizás te interesaría tratar. Otra strategia muy utilizada, sobretodo en los paises de América latina, es el intento de hacerse amigo del periodista, con el típico "no nos haremos daño, no?"
- en relación al periodismo actual:
"La mercantilización ha cambiado el objetivo de la profesiión. La actual empresa no está interesada en la excelencia informativa, sino en ganar dinero. Han hecho del periodismo un negocio y se está desvirtuando su función social" - en relación a la función social de la comunicación:
"La función de los periodistas es ejercer un control sobre los poderes políticos y económicos, criticando lo que falla y alavando lo que se hace bien y, para esto, los medios tienen que ser independientes. Si las empresas informativas están supeditadas a la publicidad, mal vamos".
"la mercantilización está presente en todos los medios, en la televisión es más exagerada". (...) también se refiere a algunos casos de publicidad disfrazada de contenidos, como por ejemplo, cuando se habla en los telediarios de algunas películas de estrenos ("esto es publicidad disfrazada de cultura").
También se refiere a:
"que la sociedad deje de estar tan anestesiada y comience a comprender que cada vez está recibiendouna información de más mala calidad. Las personas deberían comprender que están siendo engañadas desde unos medios que cada vez los ven más como consumidores y menos como ciudadanos".
Relacionado con lo anterior, se le pregunta sobre la "desafeccón hacia los noticiarios":
"Esta desafección es un efecto buscado, la gente sabe que no está bien informada pero no hace nada para remediarlo. Es un problema de educación: si tu, desde la escuela, creas personas sin espíritu crítico a quienes sólo les interesa comprarse un Ipod, es mucho más fácil que después se traguen lo que se les pone sin quejarse".
- En relación al periodismo actual y el trabajo de los corresponsales:
"Para hacer el tipo de información superficial que se realiza actualmente, con tres personas de la cadena y local que relice las funciones de conductor y traductor es suficiente. Para hacer una información bien hecha, con su contextualización y su análisis, necesitaríamos más personas."
* publicadas en la Revista El Campus, nº 53, abril de 2010, páginas 20 a 23.
Índice de artículos y noticias relacionados:
1)título
2)título
3)título
4)título
5)título
6)título
7)título
8)título
9)título
10)título
Begudes alcohòliques: Metodologia i anàlisi de la situació.
Fases de la investigació
1.Anàlisi de situació (regulació actual del sector)
2.
3.
4.
5.
Nota: en la mesura que es vagi avançant en l'obtenció de dades i anàlisi, s'anirà publicant la informació en el blog (cc)
1.Anàlisi de situació (regulació actual del sector)
2.
3.
4.
5.
Nota: en la mesura que es vagi avançant en l'obtenció de dades i anàlisi, s'anirà publicant la informació en el blog (cc)
Investigacions: Comunicació & Tabac - Anàlisi
En contrucció.
Noticia (22-09-2011): Influencia en los adolescentes de las películas en las que se muestran escenas de personas fumando. Estudio realizado por el Centro Británico para el control del tabaco 8UKCRC) y la Universidad de Nottingham.
Estudio a 5.000 adolescentes, en el que se analizan las influencias de las escenas en las que se fuma.
Resultados: existe un 73% más de probabilidades de que un quinceañero pruebe el tabaco si ha visto a actores hacerlo; y un 50% más de convertirse en fumador habitual.(ver periódicos de fecha 22-09-2011; p.ej. ADN, y adn.es)
Noticia (22-09-2011): Influencia en los adolescentes de las películas en las que se muestran escenas de personas fumando. Estudio realizado por el Centro Británico para el control del tabaco 8UKCRC) y la Universidad de Nottingham.
Estudio a 5.000 adolescentes, en el que se analizan las influencias de las escenas en las que se fuma.
Resultados: existe un 73% más de probabilidades de que un quinceañero pruebe el tabaco si ha visto a actores hacerlo; y un 50% más de convertirse en fumador habitual.(ver periódicos de fecha 22-09-2011; p.ej. ADN, y adn.es)
Investigacions: Comunicació & Tabac - Metodologia
Guió:
1. Anàlisi de situació (estat de la regulació)
2. Mostra de publicitat (analitzar)
3. Aportacions del grup de discussió
4. Qüestionari sobre Tabac i Cinema
4. Conclusions preliminars
5. Mapa conceptual
Nota: en la mesura que es vagin definint les fases del treball de recerca, s'aniran activant els enllaços, de manera que tota la informació rellevant es farà pública en el blog (cc)
1. Anàlisi de situació (estat de la regulació)
2. Mostra de publicitat (analitzar)
3. Aportacions del grup de discussió
4. Qüestionari sobre Tabac i Cinema
4. Conclusions preliminars
5. Mapa conceptual
Nota: en la mesura que es vagin definint les fases del treball de recerca, s'aniran activant els enllaços, de manera que tota la informació rellevant es farà pública en el blog (cc)
Anàlisi de la publicitat dels crèdits financers - Anàlisi
En construcció.
Reportaje nº 2 (Informe Semanal)
Reportaje nº see: La sombra de la crisis
Reportaje nº si Familias en crisis.
Noticia nº s (TVE)
Noticia nº sss
Noticia nº xs
Notica nº se
Noticia nº sd
Noticia nº si
Noticia nº sa
Noticia nº sw
Noticia nº ys
Noticia nº 4r
Noticia nº rt
Noticia nº xi (Banesto)
Noticia nº sr (Caja Madrid)
Noticia nº se La crisis empuja a las Cajas de ahorros a la reconversión
Noticia nº su
Noticia nº sud (Caja Castilla La Mancha)
Noticia nº 5487
Noticia nº 773
Evolución del sector inmobiliario
Noticia nº 32
ESTAFAS
Noticia nº 33 Comentario
Noticia nº 34 Comentario
Noticia nº 35 Comentario
Noticia nº se El fraude de los sellos
dijous, 4 de març del 2010
Anàlisi dels missatges publicitaris - Conclusions
Aquest apartat del blog s'utilitzarà per redactar les conclusions de l'anàlisi dels missatges publicitaris.
Anàlisi dels missatges publicitaris - Anàlisi
Anàlisi d'un espot
1) Transcripció de les locucions + textos (que apareixen en pantalla: sobreimpressions. Acostuma a ser útil transcriure els textos anotant: Personatge 1, Personatge 2, etc.. (Text en pantalla: ...) Personatge 1, etc.
Subratllar les paraules clau.
2) Anotar els elements descriptius de la narració (anàlisi descriptiu o denotatiu): personatges, situacions, temps, etc...
3) Anotar els elements interpretatius (anàlisi connotativa). En aquest apartat es poden anotar quins són els valors que es dedueixen de la història (explicada en el missatge publicitari)
4) Anotar els conceptes de "lectura publicitària": benefici, demostració creativa del benefici, insight, posicionament, etc...
1) Transcripció de les locucions + textos (que apareixen en pantalla: sobreimpressions. Acostuma a ser útil transcriure els textos anotant: Personatge 1, Personatge 2, etc.. (Text en pantalla: ...) Personatge 1, etc.
Subratllar les paraules clau.
2) Anotar els elements descriptius de la narració (anàlisi descriptiu o denotatiu): personatges, situacions, temps, etc...
3) Anotar els elements interpretatius (anàlisi connotativa). En aquest apartat es poden anotar quins són els valors que es dedueixen de la història (explicada en el missatge publicitari)
4) Anotar els conceptes de "lectura publicitària": benefici, demostració creativa del benefici, insight, posicionament, etc...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
